Viatjar per veure un concert és una experiència quasi màgica. Perquè succeïsca de forma satisfactòria, el nivell d’especialització d’un territori ha de ser altíssim. Des de tota la cadena de valor de la música, això és, totes les professionals que s’encarreguen de posar en marxa l’experiència fins l’administració pública que gestiona l’espai i els serveis públics, passant per l’hoteleria, la restauració o el transport, han d’estar acoblats gairebé a la perfecció. Si això succeeix, la turista musical tornarà a casa tenint la sensació d’haver sigut partícip d’un moment únic i irrepetible. I eixe moment sempre estarà connectat al territori on el va viure. Perquè la música és un llenguatge universal que connecta persones de diferents cultures i orígens i la música en directe, el moment àlgid d’aquesta connexió. 

El turisme musical, per tant, és una de les experiències turístiques que més uneixen les persones, és catalitzador de la creativitat d’un territori i afavoreix la diversitat de trobades, intercanvis i relacions entre residents i visitants. 

També pot ser tractor de més indústria musical i de professionals de la música. Les opcions són quasi infinites. 

En els últims anys han sorgit nombrosos territoris i, sobretot, ciutats, les famoses music cities, que han sigut capaces de diversificar la seua oferta i especialitzar-se en oferir experiències turístic-musicals. Ara bé, no és el mateix allotjar esdeveniments i festivals, i que aquest siga el teu reclam turístic com a territori o ciutat, que partir d’una estratègia de posicionament des de la base, des de l’escena musical local, des d’allò que et fa ser únic, generant desenvolupament local i opcions de futur per a les professionals que volen dedicar-se a la música ací, des d’ací.

Sense dubte, el País Valencià, amb la ciutat de València com a punta de llança, està en el moment idoni per decidir com es vol posicionar.

Jo ho tinc clar: som terra de músiques, però ens hem de connectar a altres territoris musicals, generar espais especialitzats per a la pràctica musical i, sobretot, les oportunitats professionals necessàries perquè pugam viure de la música ací. Això passa per creure’ns que podem, des de la diversitat i la cultura pròpies, però també per una estratègia participada per totes les agents, des d’allò públic. És el nostre moment.